Record vagament un Nadal quan el meu pare em va portar a mi i als meus germans a la desfilada de reis del poble que va acabar a Pusol, i record perfectament que el rei Gaspar em va llançar des del seu tron una bola inflable verda.

Pusol sempre ha estat en la meva vida com un lloc d'un altre temps, que és cert. Quan vaig créixer amb el meu pare era com descobrir un nou món de vells gadgets i tresors, com viatjar en una màquina del temps. Em sembla curiós que una cosa vella per a moltes persones, per exemple, una joguina, sigui una cosa nova i nova per a uns altres, alguna cosa que acaben de descobrir. El que més m'agradava eren les explicacions que el meu pare em va donar per entendre tot el que hi havia. D'això és del que tracta aquest museu, que els nostres ancians ens expliquin la seva història.

Quan vaig tenir l'oportunitat de fer un internat en aquest lloc, no vaig pensar dues vegades i vaig enviar la sol·licitud. En ser aquí durant diverses setmanes, comprendran que un lloc així fa que la màgia del passat encara sigui viva i, sobretot, el passat de les nostres duanes. Mentre madures t'interesses més pel passat de la teva gent, per exemple, ara que visito la meva àvia el que més m'agrada és tenir converses amb ella sobre com vivia al poble, aquestes històries són increïbles.

Espero que les persones que vulguin viatjar en el temps vinguin a aquest museu i gaudeixin de la seva atmosfera nostàlgica.

Autor: Cristina Aguilar Qui.ones, estudiant de Comunicació Audiovisual a la UMH i aprenent al Museu de l'Escola.